LA KIDI
TÉ UNA NOVA AMIGA
Aquesta
aventura que us explico aquí és una de les que més m'agrada perquè
vaig conèixer algú molt especial: la meva amiga Kira.
Anava
amb la meva bicicleta per un camí en el món dels cactus quan vaig
sentir que algú plorava.
-Snif,
snif.-
Em vaig
parar, i asseguda al terra, hi vaig veure una gateta blanca amb
clapes de color morat. Plorava desconsoladament i es llepava la
poteta esquerra.
-Què
t'ha passat?- vaig preguntar-li.
-He
vist aquest cactus amb aquests fruits vermells, snif, i n'he volgut
agafar un, snif. Tinc molta gana, snif, i m'he punxat... M'he pogut
treure la punxa, snif, però em fa molt de mal, snif.-
-No
ploris, de seguida et curo.-
Vaig
agafar la meva bossa, li vaig donar una magdalena i vaig treure la
farmaciola. En pocs minuts, la gateta lluïa una bonica tireta a la
seva poteta esquerra.
-Moltes
gràcies!- digué.-Com et dius?-
-Sóc
la Kidi. I tú?-
-Jo em
dic Kira, fa temps que volto per mons diferents buscant històries
boniques per escriure un conte-.
-Que
bé, jo també viatjo per aprendre jocs nous. Què et sembla si
viatgem juntes? Podem ajudar-nos i fer-nos companyia...-
La Kira
es va quedar pensativa, sempre havia anat sola per tot arreu i no
havia necessitat mai ningú... Però si no arriba a ser per la Kidi
que li va desinfectar la ferida...
-D'acord,
em sembla que serem bones amigues!-
La Kidi
i la Kira van anar fins on estava la bicicleta.
-Oh!
Viatges amb aquesta bicicleta? Jo viatjo amb aquest patinet...- va
dir assenyalant un patinet de fusta que hi havia al final del camí.
-Tinc
una idea!- vaig dir. -Si vols, podem desmuntar el patinet i
convertir-lo en una cadireta que podem enganxar a la bicicleta així
podem anar juntes... Què et sembla?-
La Kira
hi va estar d'acord i després de treballar durant una estona, vam
poder continuar la nostra aventura que, a partir d'ara, seria molt
millor perquè havia fet una nova amiga i companya de viatge.
Il·lustració: Marina L. Aceituno |
KIDI
TIENE UNA NUEVA AMIGA
Esta
aventura que os cuento aquí es una de las que más me gusta porque
conocí a alguien muy especial: mi amiga Kira.
Iba con
mi bicicleta por un camino en el mundo de los cactus cuando oí que
alguien lloraba.
-Snif,
snif. -
Me
paré, y sentada en el suelo, vi una gatita blanca con manchas de
color morado. Lloraba desconsoladamente y se lamía la patita
izquierda.
-¿Qué
te ha pasado? - Le pregunté.
-He
visto este cactus con estos frutos rojos, snif, y he querido coger
uno, snif. Tengo mucha hambre, snif, y me he pinchado... Me he podido
quitar la punta, snif, pero me duele mucho, snif. -
-No
llores, enseguida te curo. -
Cogí
mi bolso, le di una magdalena y saqué el botiquín. En pocos
minutos, la gatita lucía una bonita tirita en su patita izquierda.
-¡Muchas
gracias! - Dije. -¿Cómo te llamas? -
-Soy
Kidi. ¿Y tú? -
-Yo me
llamo Kira, hace tiempo que me muevo por mundos diferentes buscando
historias bonitas para escribir un cuento-.
-Qué
bien, yo también viajo para aprender juegos nuevos. ¿Qué te parece
si viajamos juntas? Podemos ayudarnos y hacernos compañía... -
Kira se
quedó pensativa, siempre había ido sola por todas partes y no había
necesitado nunca a nadie... Pero si no llega a ser por Kidi que le
desinfectó la herida...
-¡De
acuerdo, me parece que vamos a ser buenas amigas! -
Kidi y
Kira fueron hasta donde estaba la bicicleta.
-¡Oh!
¡Viajas con esta bicicleta? Yo viajo con este patinete... - dijo
señalando un patinete de madera que había al final del camino.
-¡Tengo
una idea!- Dije. -Si quieres, podemos desmontar el patinete y
convertirlo en una sillita que podemos enganchar a la bicicleta así
podemos ir juntas... ¿Qué te parece? -
Kira
estuvo de acuerdo y después de trabajar durante un rato, pudimos
continuar nuestra aventura que, a partir de ahora, sería mucho mejor
porque había hecho una nueva amiga y compañera de viaje.