Aquest cop la Kidi de la revista Kids es troba amb tres personatges molt esperats pels més petits.
LES
TRES OMBRES MISTERIOSES
Després
d'haver viscut aquella nit tan màgica vaig emprendre el camí de
tornada cap a on havia deixat el globus. Ja s'havia fet de dia però
el cel estava molt ennuvolat i no m'atrevia a enlairar-me pel que
pogués passar, per això, vaig decidir muntar la meva tenda i
acampar fins que passés el mal temps. I vaig fer bé, ja que al cap
de poca estona van començar a caure unes cosetes blanques i fredes
del cel. “Quina cosa més curiosa!” vaig pensar, “sembla pluja
però és més freda i està deixant el terra blanc”.
-És
neu!- digué una veu com si m'hagués llegit el pensament.
-Qui ha
dit això?-...i del no res van aparèixer tres ombres que en un
principi em van espantar una mica. Eren uns personatges molt ben
vestits que viatjaven asseguts a dalt d'uns animals estranys.
-Bon
dia tinguis, Kidi! Series tan amable de deixar-nos passar aquí la
propera nit, vam començar el nostre viatge ahir i estem una mica
cansats...-
-Sí i
tant! Però... com sabeu el meu nom?-.
-Sabem
moltes coses... vols que t'ensenyem un joc molt entretingut?-.
No m'hi
vaig poder negar i poc a poc em van anar explicant com es jugava. Van
treure una tabla amb uns quadradets dibuixats i unes fitxes rodones i
unes altres en forma de lletra ics. Dos dels tres personatges
misteriosos es van posar a jugar per ensenyar-me com es feia. Es
tractava de posar les tres fitxes iguals en fila i el contrincant
d'evitar amb les seves que ho fes. Després em van deixar jugar a mi
i a l'altre. Quan en vam tenir prou, el més gran de tots, que també
semblava el més savi, em va explicar que anaven a veure un nen que
havia nascut i li portaven regals. Venien de molt lluny i encara els
hi quedava un llarg camí per recórrer. Després em van continuar
explicant un munt d'històries fascinants. La joia que duien tots
tres al turbant era una pedra màgica que havien heretat dels seus
avantpassats. Amb ella podien saber tot el que passava arreu. Cada
pedra era un diamant de colors diferents. Un la duia de color verd;
el segon, vermella i el tercer, de color blau. L'agafaven cada dia i
tocant uns botonets sortien unes imatges reflectides a dins. Eren una
mena d'ordinador portàtil com aquests que teniu en el vostre món.
Poc a
poc em va anar entrant una son que va fer que m'acabés adormint
profundament. A l'endemà quan em vaig despertar... Sorpresa! Havien
desaparegut! Però m'havien deixat la tabla per jugar amb les fitxes
i un abric. A fora tot estava blanc i feia molt de fred. Em vaig
abrigar i enfilant-me a dalt del globus, em vaig enlairar deixant
enrere aquell món tan especial i màgic que m'havia fet sentir una
joia especial.
Esta vez Kidi de la revista Kids se encuentra con tres personajes muy esperados por los más pequeños.
LAS
TRES SOMBRAS MISTERIOSAS
Después de haber vivido esa noche tan
mágica emprendí el camino de vuelta hacia donde había dejado el
globo. Ya se había hecho de día pero el cielo estaba muy
nublado y no me atrevía a despegar por lo que pudiera pasar, por
eso, decidí montar mi tienda y acampar hasta que pasara el mal
tiempo. Hice bien, ya que al poco rato comenzaron a caer unas
cositas blancas y frías del cielo. "Qué cosa más
curiosa!" pensé, "parece lluvia pero es más fría y está
dejando el suelo blanco".-
¡Es nieve! - Dijo una voz como si
me hubiera leído el pensamiento.
-¿Quién ha dicho eso ?-... y
de la nada aparecieron tres sombras que en un principio me asustaron
un poco. Eran unos personajes muy bien vestidos que viajaban
sentados en lo alto de unos animales extraños.
-¡Buenos días
tengas, Kidi! Serías tan amable de dejarnos pasar aquí la
próxima noche, empezamos nuestro viaje ayer y estamos un poco
cansados...-
-¡Claro que sí! ¿Pero... como sabéis mi
nombre? -.
-Sabemos muchas cosas... ¿quieres que te
enseñemos un juego muy entretenido? -.
No me pude negar y poco a
poco me fueron explicando cómo se jugaba. Sacaron una tabla con
unos cuadraditos dibujados y unas fichas redondas y otras en forma de
letra equis. Dos de los tres personajes misteriosos se pusieron
a jugar para enseñarme cómo se hacía. Se trataba de poner las
tres fichas iguales en fila y el contrincante de evitar con las suyas
que lo hiciera. Después me dejaron jugar a mí y al
otro. Cuando tuvimos suficiente, el mayor de todos, que también
parecía el más sabio, me contó que iban a ver un niño que había
nacido y le llevaban regalos. Venían de muy lejos y aún les
quedaba un largo camino por recorrer. Después me siguieron contando
un montón de historias fascinantes. La joya que llevaban los
tres en el turbante era una piedra mágica que habían heredado de
sus antepasados. Con ella podían saber todo lo que pasaba en
todas partes. Cada piedra era un diamante de colores
diferentes. Uno la llevaba de color verde, el segundo, roja y el
tercero, de color azul. La cogían cada día y tocando unos
botoncitos salían unas imágenes reflejadas dentro. Eran una especie
de ordenador portátil como estos que tenéis en vuestro mundo.
Poco
a poco me fue entrando un sueño que hizo que me acabase durmiendo
profundamente. Al día siguiente cuando me
desperté... ¡Sorpresa! Habían desaparecido! Pero me
habían dejado la tabla para jugar con las fichas y un abrigo. Fuera
todo estaba blanco y hacía mucho frío. Me abrigué, subí al
globo y despegué dejando atrás aquel mundo tan especial y mágico
que me había hecho sentir una alegría especial.