Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris San Juan. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris San Juan. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 de juny del 2014

Les aventures de la Kidi i la Kira/ Las aventuras de Kidi y Kira

El globus perdut
Després de molt de temps de no fer servir el llibre màgic, vaig dir-li a la Kira que havia arribat el moment.
- Fa uns anys per aquest època vaig perdre un company de viatge que em portava a llocs meravellosos i llunyans i m'agradaria recuperar-lo. Faré servir el llibre màgic!-
- A si? I qui era aquest company?- preguntà la Kira.
- El meu globus. Durant molt temps em va portar a llocs fantàstics i per una equivocació, una nit de Sant Joan me'l van cremar. -
- Una nit de Sant Joan? Te'l van cremar? I per què?-
- En un lloc anomenat “Els països catalans”, quan la nit més curta de l'any, és a dir, a l'inici del solstici d'estiu, tots els habitants fan fogueres i cremen coses velles i inservibles que tenen acumulades. Van veure el meu globus una mica atrotinat i el van tirar a la foguera pensant que era per cremar.-
- I per un globus mig trencat vols fer servir el llibre màgic? Segur que si et demano de fer-lo servir jo, em dius que no i tu ara...-
- Ja veuràs Kira, quins paisatges més meravellosos es veuen des del cel amb el globus, i no està trencat només és una mica vell però funciona perfectament, i podrem anar a països molt llunyans i fantàstics. Ja veuràs que bé ens ho passarem!-
Sense deixar que contestés vaig escriure en el llibre i en menys d'uns segons el meu globus tornava a estar allà, al meu costat. També vaig recuperar la motxilla i tot el que hi duia a dins.
- Uau!- Cridà la Kira. - Quin globus més autèntic! M'hi puc pujar? M'hi vull pujar...puc, puc?-
- Som-hi Kira, enlairem-nos cap al cel!-
Vam sobrevolar prats, rius i boscos fins arribar a prop del mar, allà, on feia temps el globus s'havia cremat.
- No entenc perquè ens portes fins aquí globus, és molt perillós tornar per aquestes dates, ja saps que cremen coses i tiren petards.- Però no es movia d'allà per més que ho intentés.
La Kira va provar d'estirar una corda a veure si podia fer que girés i amb la força del vent continuar el viatge, però va ser inútil. El globus no es movia d'allà.
- Bé doncs, si vols recordar com et vas cremar ens quedarem aquí però, aquest cop no baixarem, mirarem les fogueres des d'aquí dalt.-
El globus va fer un petit moviment, com assentint i la Kira i jo vam parar una petita taula que tenia a la motxilla i tot menjant un tros de coca, vam gaudir de la festa des del cel.
- Eeeeee, Kiiiiidi! - va cridar una veu des de la platja.
- Mira Kidi, et criden. És aquella nena d'allà baix.-
Vaig mirar i no m'ho podia creure, era la Núria, una mica més gran però era ella.
- Núuuuria, com estàs?-
- Molt bé i tuuu?-
De sobte el globus va començar a descendir fins arribar al costat de la nena.
- Quina alegria em fa tornar-te a veure, has crescut molt!- li vaig dir
- Jo també m'alegro de veure't. I com ho has fet per aconseguir un globus tant semblant al que et van cremar?-
- Ui, és una història molt llarga, algun dia te l'explicaré... Mira aquesta és la meva amiga Kira.-
- Hola Kira! Us quedeu a la festa?-
- No Núria, gràcies, però no voldria tornar a perdre el globus com aquella vegada. Només hem vingut a saludar-te i a donar-te les gràcies per deixar-me aquell coet.-
- De res torna quan vulguis, i si no és per Sant Joan, millor així podràs aterrar sense que hi hagi cap perill pel globus, d'acord? Adéeeeu, bon viatge!-

En aquells moments el globus es va començar a enlairar i amunt, amunt, entre petards i focs d'artifici vam marxar d'aquella platja d'on una nit com aquella, vaig perdre un company de viatge que tornava a tenir amb mi.
El globo perdido
Después de mucho tiempo de no usar el libro mágico , le dije a Kira que había llegado el momento .
- Hace unos años por este época perdí un compañero de viaje que me llevaba a lugares maravillosos y lejanos y me gustaría recuperar-lo. ¡Utilizaré el libro mágico! -
- ¿A si? ¡Y quién era ese compañero? - Preguntó Kira .
- Mi globo . Durante mucho tiempo me llevó a lugares fantásticos y por una equivocación , una noche de San Juan me lo quemaron . -
- ¿Una noche de San Juan? ¿Te lo quemaron ? ¿Y por qué?-
- En un lugar llamado " Los países catalanes ", cuando la noche más corta del año , es decir , al inicio del solsticio de verano , todos los habitantes hacen hogueras y queman cosas viejas e inservibles que tienen acumuladas . Vieron mi globo algo envejecido y lo tiraron a la hoguera pensando que era para quemar . -
- ¿Y por un globo medio roto quieres usar el libro mágico ? Seguro que si te pido de usarlo yo , me dices que no y tú ahora ... -
- Ya verás Kira , qué paisajes más maravillosos se ven desde el cielo con el globo , y no está roto sólo es un poco viejo pero funciona perfectamente , y podremos ir a países muy lejanos y fantásticos. ¿Ya verás que bien lo pasaremos ! -
Sin dejar que contestara escribí en el libro y en menos de unos segundos mi globo volvía a estar allí, a mi lado . También recuperé la mochila y todo lo que llevaba dentro .
-¡ Uau !- Gritó Kira . - ¡Qué globo más auténtico! ¿Me puedo subir? Me quiero subir... ¿Puedo , puedo ? -
- ¡Vamos Kira , elevémonos hacia el cielo ! -
Sobrevolamos prados , ríos y bosques hasta llegar cerca del mar, allí , donde hacía tiempo el globo se había quemado .
- No entiendo porque nos traes hasta aquí globo, es muy peligroso volver por estas fechas, ya sabes que queman cosas y tiran petardos . - Pero no se movía de allí por más que lo intentara .
Kira intentó estirar una cuerda a ver si podía hacer que girara y con la fuerza del viento continuar el viaje , pero fue inútil . El globo no se movía de allí.
- Bueno, si quieres recordar cómo te quemaron nos quedaremos aquí pero esta vez no bajaremos , miraremos las hogueras desde aquí arriba . -
El globo hizo un pequeño movimiento , como asintiendo y Kira y yo montamos una pequeña mesa que tenía en la mochila y comiendo un pedazo de “coca” , disfrutamos de la fiesta desde el cielo .
- ¡Eeeeee , Kiiiiidi ! - Gritó una voz desde la playa .
- Mira Kidi, te llaman . Es aquella niña de allí abajo. -
Miré y no me lo podía creer, era Nuria, un poco más mayor pero era ella .
- ¿Nuuuuria , cómo estás? -
- Muy bien y tuuu ? -
De pronto el globo comenzó a descender hasta llegar al lado de la niña .
- ¡Qué alegría me da volver a verte , has crecido mucho ! - Le dije
- Yo también me alegro de verte . ¿Y como lo has hecho para conseguir un globo tan similar al que te quemaron ? -
- Uy, es una historia muy larga , algún día te la contaré... Mira esta es mi amiga Kira . -
- Hola Kira ! ¿Os quedáis a la fiesta? -
- No Nuria, gracias , pero no quisiera volver a perder el globo como aquella vez . Sólo hemos venido a saludarte y a darte las gracias por dejarme ese cohete . -
- De nada vuelve cuando quieras , y si no es para San Juan , mejor, así podrás aterrizar sin que haya ningún peligro para el globo , ¿de acuerdo ? ¡Adióoooos, buen viaje ! -
En aquellos momentos el globo empezó a subir y subiendo, subiendo, entre petardos y fuegos artificiales, partimos de aquella playa donde una noche como aquella perdí un compañero de viaje que volvía a tener conmigo . 

dilluns, 4 de juny del 2012

La Kidi i la revetlla de Sant Joan/ Kidi y la verbena de San Juan

Amb l'arribada del mes de Juny, la Kidi  de la revista Kids coneix com celebrem la revella de Sant Joan.
LA KIDI, LES FOGUERES I ELS PETARDS
En aquesta ocasió, el globus em va portar a aterrar a una platja de sorra blanca d'un poblet costaner. Quan hi vaig arribar, tots els seus habitants portaven objectes de fusta i paper a la vora del mar i els amuntegaven l'un sobre l'altre.
Estaven tan atrafegats que no es van adonar de la meva presència, fins que...
-Aaaaai!!!- vaig cridar. -Qui m'estira de la cua?-
-Hola em dic Núria. I tu qui ets?- digué una nena amb dues cues molt gracioses.
-Sóc la Kidi, vinc de molt lluny i m'agraden molt els jocs, cantar i ballar.-
-Que bé!- va dir la Núria. -Vine amb mi que t'ensenyaré una cosa...-
La nena em va agafar de la mà i em va portar a prop d'una de les piles de fusta.
-Per què amuntegueu totes aquestes fustes?-
-Avui celebrem que comença el solstici d'estiu i que el sol està més estona amb nosaltres. Però diuen que aquesta nit també surt el dimoni i per allunyar-lo de tots nosaltres, cremem fustes i objectes inservibles i així se'n va amb la cua entre les cames. Si et quedes aquesta nit, veuràs com encenem la foguera i sopem i tirem petards al seu voltant.-
Vaig acceptar encantada i vaig estar tota la tarda ajudant-los a portar tot tipus de coses perquè la pila fos més grossa.
Al vespre, amb les últimes estones de sol, van encendre la foguera i va començar la festa. Tots estaven molt contents i la música i els petards corrien per tot arreu. El que més m'agradava de tot eren els coets que sortien disparats cap el cel.
Després de sopar i ballar, vaig veure com molts s'estiraven a la sorra de la platja i miraven les estrelles. Vaig voler fer el mateix i vaig anar al globus a buscar la meva motxilla on guardava tot el necessari per passar una nit a l'aire lliure. Però no el vaig trobar. Havia desaparegut!
-Que heu vist el meu globus?- preguntava a tothom que passava per allà, però ningú l'havia vist. Finalment vaig arribar a prop d'una foguera on hi vaig trobar la motxilla. Allà segur que sabrien alguna cosa.
-Ah! Era el teu globus allò?- digué un senyor senyalant-me el foc.-Ens hem pensat que algú l'havia portat per cremar i l'hem llençat a la foguera...-
-Pobre de mi! Què faré ara?-
La Núria, que m'havia acompanyat tota l'estona, em va tornar a agafar de la mà i em va portar fins on havíem sopat.
-Mira Kidi, et regalo el meu coet. És el més gran que tinc i segur que et podrà portar fins allà on tu vulguis-
Molt agraïda m'hi vaig pujar a sobre, el van encendre i vaig sortir disparada cap a la meva pròxima aventura.


Con la llegada del mes de Junio, Kidi de la revista Kids conoce como celebramos la verbena de San Juan.
KIDI, LAS HOGUERAS Y LOS PETARDOS
En esta ocasión, el globo me llevó a aterrizar en una playa de arena blanca de un pueblecito costero. Cuando llegué, todos sus habitantes llevaban objetos de madera y papel a orillas del mar y los amontonaban uno encima del otro.
Estaban tan atareados que no se dieron cuenta de mi presencia, hasta que...
-¡Aaaaai! - Grité. -¿Quién me tira de la cola? -
-Hola me llamo Núria. ¿Y tú quién eres? - Dijo una niña con dos colas muy graciosas.
-Soy Kidi, vengo de muy lejos y me gustan mucho los juegos, cantar y bailar. -
-¡Qué bien!- Dijo Núria. -Ven conmigo, te enseñaré algo...-
La niña me cogió de la mano y me llevó cerca de una de las pilas de madera.
-¿Por qué amontonáis todas estas maderas?-
-Hoy celebramos que comienza el solsticio de verano y que el sol está más rato con nosotros. Pero dicen que esta noche también sale el demonio y para alejarlo de todos nosotros, quemamos maderas y objetos inservibles y así se va con el rabo entre las piernas. Si te quedas esta noche, verás como encendemos la hoguera y cenamos y tiramos petardos a su alrededor.-
Acepté encantada y estuve toda la tarde ayudando a llevar todo tipo de cosas para que la pila fuera más grande.
Por la noche, con los últimos rayos de sol, encendieron la hoguera y empezó la fiesta. Todos estaban muy contentos y la música y los petardos corrían por todas partes. Lo que más me gustaba de todo eran los cohetes que salían disparados hacia el cielo.
Después de cenar y bailar,vi como muchos se tumbaban en la arena de la playa y miraban las estrellas. Quise hacer lo mismo y fui al globo a buscar mi mochila donde guardaba todo lo necesario para pasar una noche al aire libre. Pero no lo encontré. ¡Había desaparecido!
-¿Habéis visto mi globo?- Preguntaba a todo el que pasaba por allí, pero nadie lo había visto. Finalmente llegué cerca de una hoguera donde encontré la mochila. Allí seguro que sabrían algo.
-¡Ah! ¿Era tu globo aquello? - Dijo un señor señalándome el fuego. -Nos hemos pensado que alguien lo había traído para quemar y lo hemos tirado a la hoguera...-
-¡Pobre de mí! ¿Qué haré ahora?-
Núria, que me había acompañado todo el rato, me volvió a coger de la mano y me llevó hasta donde habíamos cenado.
-Mira Kidi, te regalo mi cohete. Es el más grande que tengo y seguro que te podrá llevar hasta donde tú quieras-
Muy agradecida me subí encima, lo encendieron y salí disparada hacia mi próxima aventura.